VIATGE NICARAGUA
Tot i intentar imaginar-me com seria la meva estada a Nicaragua, per res va ser com m’esperava...
Tant bon punt vaig saber que ja tenia els bitllets vaig començar a fer-me a la idea que el viatge que més esperava estava cada vegada més a prop. Els nervis i els dubtes van començar a sorgir i perquè no dir-ho, també la por; però en cap moment em va passar pel cap fer-me enrera i sort en vaig tenir...
Sabia que és un país pobre, que està passant per una forta crisi però la meva primera setmana a la regió de Matagalpa em va crear un fort impacte, em va desanimar molt. Aquella la recordo com la setmana més dura de tot el viatge.
Poc a poc vaig intentar extreure el màxim del viatge per a poder entendre i conscienciar-me de la situació del país.
Els dies anaven passant i la meva tornada era cada vegada més propera, per una part volia tornar per estar amb totes aquelles persones a les que havia trobat a faltar; però per l’altra ja començava a anyorar a les grans persones que deixava en aquell indret, que m’havia enamorat.
Tot i la trista situació en la que és troba la zona; aquella gent, aquells paisatges i la resta de coses que construeixen aquell entorn han fet que es despertés en mi una gran curiosaitat per Nicaragua, i altres països veïns. Per la qual cosa, m’he promés a mi mateixa que tornaré.
L’arribada a la nostra realitat va ser més dura del que em pensava. Per sort no vaig patir el famós “jet-lag”, però vaig estar alguns dies més que desorientada... qualsevol cosa em recordava la meva estada a Nicaragua, i en molts casos desitjava tornar a estar allà.
Per últim he de dir que el grup amb qui vaig realitzat aquest viatge em van servir de gran ajuda en els moments de desànim, a més d’haver compartit unes estones inolvidebles; durant el mes de convivència vam ser una gran familia!!
Bàrbara
Tot i intentar imaginar-me com seria la meva estada a Nicaragua, per res va ser com m’esperava...
Tant bon punt vaig saber que ja tenia els bitllets vaig començar a fer-me a la idea que el viatge que més esperava estava cada vegada més a prop. Els nervis i els dubtes van començar a sorgir i perquè no dir-ho, també la por; però en cap moment em va passar pel cap fer-me enrera i sort en vaig tenir...
Sabia que és un país pobre, que està passant per una forta crisi però la meva primera setmana a la regió de Matagalpa em va crear un fort impacte, em va desanimar molt. Aquella la recordo com la setmana més dura de tot el viatge.
Poc a poc vaig intentar extreure el màxim del viatge per a poder entendre i conscienciar-me de la situació del país.
Els dies anaven passant i la meva tornada era cada vegada més propera, per una part volia tornar per estar amb totes aquelles persones a les que havia trobat a faltar; però per l’altra ja començava a anyorar a les grans persones que deixava en aquell indret, que m’havia enamorat.
Tot i la trista situació en la que és troba la zona; aquella gent, aquells paisatges i la resta de coses que construeixen aquell entorn han fet que es despertés en mi una gran curiosaitat per Nicaragua, i altres països veïns. Per la qual cosa, m’he promés a mi mateixa que tornaré.
L’arribada a la nostra realitat va ser més dura del que em pensava. Per sort no vaig patir el famós “jet-lag”, però vaig estar alguns dies més que desorientada... qualsevol cosa em recordava la meva estada a Nicaragua, i en molts casos desitjava tornar a estar allà.
Per últim he de dir que el grup amb qui vaig realitzat aquest viatge em van servir de gran ajuda en els moments de desànim, a més d’haver compartit unes estones inolvidebles; durant el mes de convivència vam ser una gran familia!!
Bàrbara
No hay comentarios:
Publicar un comentario